Pasión Vega, intensa i racial

Víctor Clavijo li fa el contrapunt amb la paraula dita, meravellosament declamada i amb una actitud alhora discreta i present (que en cap moment mira de fer ombra a la protagonista), i arrodoneix així una proposta que aconsegueix traslladar l’univers lorquiá amb un preciosisme i una intensitat veritablement encisadora.

L’espectacle, bellament il·luminat i perfectament sonoritzat (malgrat les limitacions d’un espai no escènic a priori però que aconsegueix suplir amb bellesa les possibilitats d’un teatre), resulta rodó, amè, didàctic, passional, emotiu i sincer. I Federico García Lorca es fa present, una altra vegada i sempre.

Es clou la proposta amb una versió meravellosa de La leyenda del tiempo, subtítol que Lorca va posar a la seva obra de teatre surrealista Así que pasen cinco años, dels seus darrers textos i que mai no va veure representar (a més de per falta de temps perquè eren massa moderns per l’època), i que Camarón va immortalitzar el 1979. Un segell magnífic per a un espectacle preciós!
Enhorabona per la feina i per fer possible la seva representació a la nostra illa. Bravi tutti!

Per a veure l’article complet en el Diari de Menorca pots visitar el següent link